Equip de creació

Daniela De Vecchi

Directora

Doctorada en Llengua i Literatura Catalana i Estudis Teatrals per la UAB; Màster Oficial d’Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB; Postgrau de Cinema i Societat per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Arts Escèniques per l’UNICAMP, Sao Paulo. Fundadora de la companyia LAminimAL Teatre amb la qual ha escrit i dirigit els espectacles: “La supervivència de les Lluernes” en coproducció amb Fira Tàrrega, Festival Grec, Temporada Alta i Teatre Romea  i “El Suïcidi de l’Elefant hipotecat” a la Sala Barts, a La Seca-Espai Brossa  i al Teatre Tantarantana.  També amb LAminimAL ha dirigit: “Apocalypse Uploaded: la transhumanització de les Abelles” d’Albert Pijuan en coproducció amb Frinje Madrid i Fira Tàrrega; “Lanzarse al Vachío: Espejismo 53” d’Albert Pijuan en coproducció amb el Festival Santiago Off; “La Grandesa d’ésser un entre tants” de David Eudave a la Sala Àtrium i “Dimecres” d’Aina Tur en coproducció amb la Sala Beckett. Col·labora amb el Nuevo Teatro Fronterizo de Madrid i al costat de J. Sanchis Sinisterra ha dirigit els muntatges de “Flechas del Ángel del olvido”  i “Vacío”  estrenats a São Paulo en coproducció amb el Sesc i l’Instituto Cultural Capobianco. També ha fet assistència de direcció al muntatge “Vagas Noticias de Klamm” produït per la Sala Beckett i el Festival Grec. Com a directora també destaquen els muntatges: “Psicotrópico” d’Alvise Camozzi producció del Núcleo Artístico Società Anonima (São Paulo-Roma); “De la transformació dels cossos simples” de Núria Vizcarro (Premi Born a la creació artística); “Animales Nocturnos” de Juan Mayorga produït per Substâcias Produções (São Paulo) i “Pedro y el Capitán” de Mario Benedetti (premi millor espectacle U.E. Joves Artistes). Creadora del grup d’investigació sobre els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR) a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett desenvolupa un llenguatge propi treballant en la creació d’una poètica escènica que posa en igualtat de condicions l’anàlisi conceptual, contextual i formal. Des de llavors ha impartit cursos i seminaris de SMR a diferents centres, mostres i festivals a Catalunya, Madrid, Xile, Argentina i Brasil on ha sigut directora convidada del Teatro de Arena durant la temporada 2013/2014. Imparteix cursos de Dramatúrgia Actoral i Textual a l’Institut del Teatre; l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett; Projecte Caixa Escena al Caixa Forúm de Barcelona; Teatro de Arena de São Paulo; Pavellón 6 de Bilbao; Instituto Cultural Capobianco; Instituto Cervantes; entre d’altres.

 

Albert Pijuan

Dramaturg

Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i Filosofia per la UB. Postgrau en Assessorament i Correcció lingüística per la UAB. En teatre, escrit una quinzena de peces entre creacions pròpies i adaptacions. A banda de Catalunya, les seves obres s’han estrenat i publicat a Itàlia, Xile o Iraq. Actualment, és el dramaturg de la companyia LaminimaL Teatre. Les seves últimes obres són “Apocalypse Uploaded” (Fira Tàrrega 2016), l’adaptació de la novel·la “El jugador”, de Fiodor Dostoievski (Teatre Tantarantana 2017), i “El monòleg Mort d’un pare vietnamita” (projecte “Unjust Night”, Fucina Culturale Machiavelli, Verona 2017).Escriu els textos teatrals “El regne de les anguiles”, “Finestreta D-72”, “Escola de gossos”, tots publicats a Re&Ma 12. La versió castellana de “Escola de gossos” és publicada a Chancacazo Ediciones (Santiago de Xile), estrenada a Santiago de Xile el juny del 2013 i gira xilena fins al març de 2014; “Nix tu, Simona”, publicada Re&Ma 12 el 2011, s’estrena al Festival Lola, fa temporada a la Sala Beckett, a la Sala Àtrium, gira per Catalunya i es programa a festivals d’Iraq el 2012 i 2013. La versió italiana és estrenada l’abril del 2015 i la versió romanesa està prevista per al 2016; “Tabula Brasa”, publicada per Onada edicions el 2010, la versió romanesa estrenada el setembre del 2015; “Granja de pingüins”, que s’estrena a Barcelona el juny del 2011 i es pot veure en diferents teatres de Catalunya, la versió castellana és estrenada a Santiago de Xile el setembre del 2015 a l’Espacio Ariete, i fa temporada de setembre a novembre del 2015 i gira xilena. Destaquen les seves dramatúrgies “Ramon Llull, reinserit” (Centre Cultural Cinema Iris, Calafell, 2015), “Moisès i Aaron”, d’Arnold Schönberg (Casa de l’Espiritualitat Felip Neri, 2014) i “Càntic dels Càntics de Salomó” (Sala Beckett, 2013). Pel que fa a la narrativa els seus treballs són: “El franctirador” (2014) i “Ramon Llull. Ara i aquí”(2016). Ha publicat relats curts en nombroses antologies i un llibre de poesia. També ha traduït de l’anglès  a Evelyn Waugh, Howard Barker o Dalton Trumbo, entre d’altres.

 

Ignasi Bosch

Il·luminador / Cap Tècnic

Graduat com a Tècnic de les Arts de l’Espectacle en l’especialitat d’Il·luminació per l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle de l’Institut del Teatre. Diplomat en Art Electrònic i Disseny Digital per la Universitat Ramon Llull. Membre fundador de LAminimAL Teatre, el 2010 comença el treball en el desenvolupament i la recerca en l’espai lumínic dels SMR als laboratoris de la Sala Beckett i des d’aleshores ha seguit investigant i treballant amb la companyia. Treballa com a responsable tècnic i il·luminador a diferents teatres i companyies:  Teatre Lliure, La Cubana, TAG (Teatre Auditori de Granollers), BTM Barcelona Teatre Musical, LaPerla 29,  Sixto Paz, Stage Entreteniment, Les Filles Föllen, Lightlumina, Sala Beckett, Fiordiling S.L, Colectivo Lamajara entre d’altres.

 

Joan Fortuny

Escenògraf

Joan FortunyArquitecte Superior per l’ETSA (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Ramon LLull) de Barcelona des de l’any 2007. Culmina els seus estudis universitaris amb un projecte de rehabilitació i transformació del “Centre Artesà” del Prat de Llobregat en un espai de creació teatral. Després de col.laborar amb diversos Estudis d’Arquitectura, urbanisme i desenvolupament paisatgístic a les ciutats de Barcelona, Palma de Mallorca i Berlín, funda l’any 2010 el col·lectiu AMBAM amb seu a Barcelona. Des del 2011 inicia els treballs com a creador de l’espai sistèmic per al grup de recerca LAminimAL dins els laboratoris de SMR realitzats a la Sala Beckett. En l’actualitat combina la seva tasca com a arquitecte amb la investigació dins l’àmbit de l’espai teatral, la seva tasca docent tant en la disciplina de la construcció sostenible com de les ciències i l’art, a diversos centres de Catalunya i Balears.

 

Carolina Ortiz

Sonidista

Graduada en Estudis Musicals a la Pontifícia Universitat Javeriana de Bogotà, amb mestratge en Música per Computador a la universitat París VIII Saint-Denis i diplomada en Realització Sonora per a la Imatge a l’escola EICAR de París. La seva obra sol vincular-se a treballs interdisciplinaris com el cinema, el videoart i la instal·lació artística. El seu interès per l’experimentació sonora a l’espai i pel poder evocatiu del so l’han portat a fer incursions en les arts sonores produint instal·lacions interactives i objectes sonors. Ha treballat en reconeguts centres d’art contemporani com La Ferme du Buisson en Marne la Vallée, Museu Universitari de la Universitat d’Antioquia en Medellín i la Fundación Gilberto Alzate Anvedaño a Bogotà dins del marc del Festival MIDBO(Mostra Internación Documental de Bogotà) entre altres.

 

Sebastián Huber

Investigador

Dramaturg i director. Llicenciat en Teatre per la Facultat d’Art de la UNCPBA, en 2008 va ser becat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament per realitzar estudis de postgrau en la Universitat Autònoma de Barcelona. A la capital catalana passa a formar part –com a dramaturg- del col·lectiu LAminimAL Teatre, participant del laboratori de creació en l’Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett dirigit per Daniela de Vecchi i coordinat pel dramaturg espanyol José Sanchis Sinisterra. A Argentina ha dirigit “La escuálida família”, de Lola Arias, i “LuzazuL”, de Rakhal Herrero. En 2012, en el Institut del Teatre de Barcelona, estrena “Certes Mentides”, del català Enric Rufas i “Viento”, de pròpia autoria. Com a actor ha treballat en “El líquido táctil”, de Daniel Veronese i “Cuña de almas” de Rafael Spregelburd. Va interpretar a Peter el Rojo en l’adaptació al teatre de “L’Informe per a una Acadèmia”, de Franz Kafka. Al començament de 2013 va realitzar una residència en el Institut de Recherche en Etudes Téâtrales -IRET de la Université Sorbonne Nouvelle, Paris 3, en el grup de recerca dirigit pel professor Jean- Pierre Sarrazac. Es va formar en Dramatúrgia amb Maurici Kartun, Patricia Suárez i Ricardo Monti, i després va realitzar seminaris de dramatúrgia amb Larry Tremblay, Rafael Spregelburd i Carles Batlle, entre uns altres. La seva primera obra és “48 entre 11 i 12”. La segona “Conmoriencia” va resultar premiada en el Concurs d’Autors Tandilenses 2007 i es va estrenar a l’any següent a la sala La Fábrica de la ciutat de Tandil. En 2012 estrena “Viento” en l’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats de Barcelona i en 2013 es restrena en Tandil – Argentina. En 2014 s’estrena a Guanajuato, Mèxic sota la direcció de David Eudave. En 2013 rep la Beca per a Escriptors del Fondo Nacional de las Artes de Argentina, i dona continuïtat a las investigaciones iniciadas con LAminimAL reproduint en Argentina el laboratori de creació sobre els límits de l’abstracció en el teatre. Fruit d’aquest treball escriu i posa en escena “Espècie”, on experimenta amb la poètica sistèmica. En gener de 2015, viatja a Vitória do Espírito Santo, en Brasil per presentar la publicació de “Espècie” en portuguès i impartir un taller de Sistemes Minimalistes Repetitius al SESC Gloria.

Carles Murillo

Diseny Gràfic

Diplomat en Disseny Gràfic per EINA, Centre Universitari de Disseny i Art. Forma part de l’estudi Bisdixit des de 2002, on ha estat guardonat amb diversos premis tant nacionals com internacionals entre els que es troben els premis Laus (Barcelona), Daniel Gil (Madrid), Art Directors Club New York, Tokyo Type Director’s Club o els ADCE (premis europeus). Especialitzat en disseny editorial i en tipografía la seva feina es centra principalment en l’àmbit cultural. Ha participat en diverses exposicions col·lectives en ciutats com Rotterdam, Tokyo, Nova York, Barcelona, Lleida, Madrid, Liubliana etc. Els seus projectes han estat publicats en llibres i revistes especialitzades en l’àmbit del disseny d’arreu del món. Entre els seus clients es trobem el Celler de Can Roca, Museu Reina Sofia, CCCB, El Canal Centre d’Arts Escèniques de Salt, Girona, L’Auditori de Barcelona, Manifesta Biennal (Holanda), DMI Boston, La Caixa, Centre d’Art la Panera, Instituto Cervantes, etc. En 2005 co-funda l’artzine Papermind The After Eight Fanzine, publicació editada originariament a Barcelona i amb coedicions a ciutats com Lisboa, Amsterdam, Rotterdam, Santiago de Chile, Sao Paolo, Linz, etc. Fins a la data s’han publicat 25 números amb una periodicitat irregular de dos/tres números anuals. Ha estat tribunal als Premis Laus 2011 i als Projectes Finals de Carrera a l’escola BAU, i esporàdicament exerceix de professor de disseny editorial o tipografia experimental en postgraus i màsters en escoles com Elisava, Eina o Idep, així com organitzador de workshops a la Festa del Grafisme de Portbou, Big Draw Festival, Escola d’Arts i Oficis d’Olot, etc. En 2010 va ser premiat com a ADC Young Gun, premi atorgat des de Nova York als joves creatius d’arreu del món.